lunes, 17 de noviembre de 2008

Tomorrow never knows (Nick Bromell)

.
Aquest és amb tota seguretat un dels llibres més interessants, més ben escrits i més seriosos sobre el fenomen rock als anys seixanta. Aquest llibre explica què significava aleshores asseure’s uns quants en una habitació i escoltar música. Trobar-se per escoltar música. I qualsevol persona que hagi fet això de forma conscient i amb aquella emoció personal i intransferible, però nascuda per a ser compartida , ja sigui als anys 60, 70, 80, etc., sentirà que també aquí s’està parlant d’ell. Les anàlisis són brillants, es percep en tot moment l’experiència de l’autor i a més a més, l’edició del llibre és primorosa.
.
En el seu dia, acabada la lectura vaig escriure el següent:

20/03/2001

Part Metereològic:

Darrer llibre interessant que he llegit: Tomorrow Never Knows, de Nick Bromell. Un assaig sobre la dècada dels ’60 a través del rock i la psicodèlia. Un llibre que es basa especialment en la música i la lletra dels Beatles i de Dylan, a part de la relació rock-drogues, i també fa referència a altres autors i grups com Led Zeppelin, els Doors, Rolling Stones, a més de treballar acuradament el llenguatge del blues. L’autor parla del menyspreu que encara es té pel rock com a forma artística que va ajudar a crear la mentalitat de tota una generació de joves i que ha influït en el desenvolupament social, cultural i polític de la segona meitat del segle XX. I aquest menyspreu als Estats Units!

Es tracta del llibre sobre rock que volia llegir, el que sabia que havia d’existir. Després d’aquesta lectura sobre el tema, hauré de ser encara més primmirat alhora d’agafar-ne un altre que versi sobre el mateix.

M’he empassat, literalment, l’última entrevista que John Lennon va concedir a una ràdio, la BBC, dos dies abans que l’assassinessin. Un conyàs. M’ha aportat molt poc, per no dir res.
.
Nota de 'editorial, University of Chicago Press:
.
Synopsis

Tomorrow Never Knows takes us back to the primal scene of the 1960s and asks: what happened when young people got high and listened to rock as if it really mattered—as if it offered meaning and sustenance, not just escape and entertainment? What did young people hear in the music of Dylan, Hendrix, or the Beatles? Bromell's pursuit of these questions radically revises our understanding of rock, psychedelics, and their relation to the politics of the 60s, exploring the period's controversial legacy, and the reasons why being "experienced" has been an essential part of American youth culture to the present day.

Table of Contents

Acknowledgments
Introduction: "Living to Music"- Remembering Rock and Psychedelics in the '60s
1. "Something That Never Happened Before"- The Early Beatles and the Sense of an Ending
2. "Heartbreak Hotel"- At the Crossroads of White Loneliness and the Blues
3. "Something's Happening Here"- The Fusion of Rock and Psychedelics
4. "I Was Alone, I Took a Ride"- Revolver, Revolution, Technology
5. "Never Do See Any Other Way"- Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
6. "Evil" Is "Live" Spelled Backwards- The Radical Self in Highway 61 Revisited and The White Album
Afterword: "Our Incompleteness and Our Choices"- Forgetting the '60s and Remembering Them
Appendix 1. Music, Form, and Meaning
Appendix 2. The Form and Work of the Blues
Notes
Index

Bio

Nick Bromell is a professor of English and American literature at the University of Massachusetts, Amherst, as well as the author of By the Sweat of the Brow: Literature and Labor in Antebellum America, also published by the University of Chicago Press.
.
L'editorial ofereix un extracte a la seva pàgina web: http://www.press.uchicago.edu/Misc/Chicago/075532.html
.