"Que quan l'Aranya i el seu digne amic mestre Bates es van afegir a la multitud que perseguia Oliver, com a conseqüència de la transferència il·legal de la propietat personal de Brownlow, com ja s'ha descrit, van obrar impulsats per una consideració envers ells mateixos molt lloable i escaient, ja que la llibertat del subdit i la llibertat de l'individu es troben entre els principals i més grans motius d'orgull de l'anglès de cor; per la qual cosa, gairebé no em cal demanar al lector que observi que aquesta acció hauria de tendir a exaltar-los davant l'opinió de tots els homes públics i patriòtics, en gairebé el mateix grau en què aquesta viva prova del seu afany per la seva pròpia conservació i seguretat corrobora i confirma el petit codi de lleis que certs filòsfos profunds i assenyats han proclamat com la font principal de tots els fets i accions de la mare Natura; i és que aquests filòsofs han reduït molt saviament la conducta d'aquesta bona senyora a una qüestió de màximes i teories, i han eliminat completament, gràcies a un elogi pur i bell de la seva exaltada saviesa i intel·ligència, qualsevol consideració relativa al cor, als impulsos o als sentiments generosos, perquè aquestes matèries són del tot indignes d'una dama que, tal com es reconeix universalment, està molt per sobre de les nombroses flaqueses i debilitats del seu sexe.
"Si jo volgués cap més prova de la natura estrictament filosòfica de la conducta d'aquests joves en la seva delicada situació, la trobaria de seguida en el fet -també consignat en la part precedent d'aquesta narració- que ells van abandonar la persecució quan l'atenció general es va fixar sobre Oliver i van fer cap a casa immediatament per la drecera més curta. Perquè encara que jo no pretenc afirmar que sigui la pràctica usual dels savis renomenats i erudits escurçar el camí per arribar a una gran conclusió -ja que el seu procediment més aviat és allargar la distància per diversos circumloquis i vacilacions discursives, com aquells en què els embriacs es mostren propensos a caure sota la pressió d'una fluència d'idees massa poderosa-, tanmateix sí que vull dir, i ho dic clarament, que és una pràctica invariable en molts filòsofs, en aplicar les seves teories, palesar una gran prudència i previsió, prevenint-se contra tota possible contingència que sigui probable que els afecti. Així, per un gran bé podeu fer un petit mal, i podeu posar tots els mitjans que el fi perseguit justifiqui, deixant que la magnitud del bé o del mal, o fins i tot la distinció entre tots dos, quedi enterament a càrrec del filòsof interessat, perquè l'estableixi i la determini amb el seu clar, comprensiu i imparcial judici del seu propi cas particular." (Oliver Twist, Cap. XII.)
"That
when the Dodger, and his accomplished friend Master Bates, joined in the
hue-and-cry which was raised at Oliver's heels, in consequence of their
executing an illegal conveyance of Mr. Brownlow's personal property, as has
been already described, they were actuated by a very laudable and becoming
regard for themselves; and forasmuch as the freedom of the subject and the
liberty of the individual are among the first and proudest boasts of a
true-hearted Englishman, so, I need hardly beg the reader to observe, that this
action should tend to exalt them in the opinion of all public and patriotic
men, in almost as great a degree as this strong proof of their anxiety for
their own preservation and safety goes to corroborate and confirm the little
code of laws which certain profound and sound-judging philosophers have laid
down as the main-springs of all Nature's deeds and actions: the said
philosophers very wisely reducing the good lady's proceedings to matters of
maxim and theory: and, by a very neat and pretty compliment to her exalted
wisdom and understanding, putting entirely out of sight any considerations of
heart, or generous impulse and feeling. For, these are matters totally beneath
a female who is acknowledged by universal admission to be far above the
numerous little foibles and weaknesses of her sex.
"If I wanted any further proof of the strictly philosophical nature
of the conduct of these young gentlemen in their very delicate predicament, I
should at once find it in the fact (also recorded in a foregoing part of this
narrative), of their quitting the pursuit, when the general attention was fixed
upon Oliver; and making immediately for their home by the shortest possible
cut. Although I do not mean to assert that it is usually the practice of
renowned and learned sages, to shorten the road to any great conclusion (their
course indeed being rather to lengthen the distance, by various circumlocations
and discursive staggerings, like unto those in which drunken men under the
pressure of a too mighty flow of ideas, are prone to indulge); still, I do mean
to say, and do say distinctly, that it is the invariable practice of many
mighty philosophers, in carrying out their theories, to evince great wisdom and
foresight in providing against every possible contingency which can be supposed
at all likely to affect themselves. Thus, to do a great right, you may do a
little wrong; and you may take any means which the end to be attained, will
justify; the amount of the right, or the amount of the wrong, or indeed the
distinction between the two, being left entirely to the philosopher concerned,
to be settled and determined by his clear, comprehensive, and impartial view of
his own particular case." (Oliver Twist, chap. XII.)
1 comentario:
Publicar un comentario