«Perquè arribar a pensar que no hi ha cap diferència entre el culpable i la víctima significa abandonar qualsevol esperança. I d’això en diuen infern, filla.» (84)
*
«¿Què és el que duia aquesta gent a fer la seva activitat lamentable? La malícia? Naturalment, però també un evident desig d’ordre. Perquè el desig d’ordre vol transformar el món humà en un regne inorgànic on tot va bé, tot funciona, sotmès a una voluntat impersonal. El desig d’ordre és alhora anhel de mort, perquè la vida és una constant violació de l’ordre. O dit a l’inrevés: el desig d’ordre és un pretext virtuós amb el qual l’odi de tot el que és humà justifica les seves barbaritats.» (100)
*
«(Com tots nosaltres, Klíma també considerava real només el que entrava en la seva vida per dintre, de manera gradual, orgància; en canvi el qui arribava de fora, inesperadament i fortuïtament, ho percebia com la invasió de l’irreal. Malauradament no hi há res de més real que aquesta mena d’irreal.)» (143)
*
«Raskòlnikov va viure el seu crim com una tragèdia i es desplomava sota el pes de la seva acció. En canvi Jakub s’estranyava que el seu acte hagués estat tan lleuger, que no pesés gens, que no fos cap càrrega. I es preguntava si aquesta lleugeresa no era molt més espantosa que els sentiments histèrics del personatge rus.» (227)
*
«¿Què és el que duia aquesta gent a fer la seva activitat lamentable? La malícia? Naturalment, però també un evident desig d’ordre. Perquè el desig d’ordre vol transformar el món humà en un regne inorgànic on tot va bé, tot funciona, sotmès a una voluntat impersonal. El desig d’ordre és alhora anhel de mort, perquè la vida és una constant violació de l’ordre. O dit a l’inrevés: el desig d’ordre és un pretext virtuós amb el qual l’odi de tot el que és humà justifica les seves barbaritats.» (100)
*
«(Com tots nosaltres, Klíma també considerava real només el que entrava en la seva vida per dintre, de manera gradual, orgància; en canvi el qui arribava de fora, inesperadament i fortuïtament, ho percebia com la invasió de l’irreal. Malauradament no hi há res de més real que aquesta mena d’irreal.)» (143)
*
«Raskòlnikov va viure el seu crim com una tragèdia i es desplomava sota el pes de la seva acció. En canvi Jakub s’estranyava que el seu acte hagués estat tan lleuger, que no pesés gens, que no fos cap càrrega. I es preguntava si aquesta lleugeresa no era molt més espantosa que els sentiments histèrics del personatge rus.» (227)
.
.
Milan Kundera, El vals de l'adéu, Edicions Destino, 1984, traducció de Monika Zgustová
1 comentario:
Brutal
El meu preferit de Kundera
Avui buscava com s'escribia el nom del doctor (doctor Skréta) i he ensopegat amb el teu blog
i ufff
gallina de piel
Besotes
Publicar un comentario