Hi ha cançons que pertanyen a un temps, a un lloc, o ambdós. I n'hi ha que no envelleixen en cap d'aquests sentits. Em sembla que "Sota una col" forma part de la segona llista. Ai, ai, ai!, però feu-me el fotut favor de disculpar-me, que tanta bellesa estalvia els comentaris.
M'he comprat un bon dia, me'l gastaré amb un llonguet. Ara ensopego, però va, i m'aixeco. Jugaré a xancla amb uns esclops. M'he rifat un bon dia, portaré un núvol al cap. Avui m'enamoro, és el meu dia. De nit, avui pot sortir el sol.
Tu i jo sols, sota una col. Tu i jo sols, rere el ressol. Ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fa cas. Vull xuxeries, són clandestines. Si em fan bufar, els arruflo el nas.
Segur que em peto les classes, l'àvia Maria té son, no s'està quieta. Sor Enriqueta, avui soleta, s'empassa el sermó. Tu i jo sols, sota una col, arrecerats rere el ressol. Cauen deu pometes d'un pruner. Sé que és el meu dia, que és tot meu.
La mare ens crida: nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli. Tu i jo sols, sota una col, amagadets fent-nos petons. Tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols.
Cau la pluja eixuta sota el test. Sé que és el meu dia, que és tot meu. La mare ens crida: nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines. Tu i jo sols, tu i jo sols. Cauen deu pometes d'un pruner.
No hay comentarios:
Publicar un comentario