Marie Le Jars de Gournay (1565-1645)

Diu Ingeborg Gleichauf que "Marie Le Jars va tenir la sort de trobar-se amb Montaigne en persona; la primera vegada va ser el 1588. Ambdós van quedar molt impressionats l'un de l'altre i va sorgir una intensa col·laboració espiritual. Montaigne anomenava a de Gournay la seva 'filla adoptiva espiritual'. Ell la va animar a escriure i a publicar."

.

"L'any 1618, de Gournay va escriure un assaig sobre el significat del llenguatge. Apostava per la diversitat i la vivesa i lluitava contra l'anomenat llenguatge 'polit', que serveix simplement per introduir-se en determinats cercles més exclusius. Qualsevol tipus d'afectació o de manca de naturalitat li era antipàtic. Lamentablement, van ser molt poques les persones influents que se la van prendre amb seriositat. Per contra, va rebre burles i ofenses."

.

A Grief des dames (Queixes de les dones) escriu: Més d'un diu trenta ximpleries i encara triomfa, per la seva barba o per l'orgull de les seves suposades capacitats...

.

I en un context on a França encara existia la caça de bruxes, la pensadora escriu:

.

Estrictament parlant, l'ésser humà no és, d'altra banda, ni masculí ni femení: els sexes distints no estan aquí per establir i assenyalar una diferència, sinó que serveixen només per a la reproducció. L'única característica essencial rau en l'ànima dotada d'intel·ligència. I si se'm permet de passada fer un petit acudit, aleshores no deixaria de ser escaient aquí aquell comentari punyent que diu: no hi ha res que s'assembli més a un gat a l'ampit d'una finestra que una gata. L'ésser humà va ser creat no sols com a home, sinó també com a dona. Homes i dones són una mateixa cosa. Si l'home és més que la dona, llavors de la mateixa manera, la dona és més que l'home.

.

Marie Le Jars de Gournay, Sobre la igualtat d'homes i dones

.

Ingeborg Gleichauf, Vull comprendre, Història de dones filòsofes, Editorial La Desclosa, primera edició: Barcelona, abril de 2005

.