Marie Le Jars de Gournay (1565-1645)

Diu Ingeborg Gleichauf que "Marie Le Jars va tenir la sort de trobar-se amb Montaigne en persona; la primera vegada va ser el 1588. Ambdós van quedar molt impressionats l'un de l'altre i va sorgir una intensa col·laboració espiritual. Montaigne anomenava a de Gournay la seva 'filla adoptiva espiritual'. Ell la va animar a escriure i a publicar."

.

"L'any 1618, de Gournay va escriure un assaig sobre el significat del llenguatge. Apostava per la diversitat i la vivesa i lluitava contra l'anomenat llenguatge 'polit', que serveix simplement per introduir-se en determinats cercles més exclusius. Qualsevol tipus d'afectació o de manca de naturalitat li era antipàtic. Lamentablement, van ser molt poques les persones influents que se la van prendre amb seriositat. Per contra, va rebre burles i ofenses."

.

A Grief des dames (Queixes de les dones) escriu: Més d'un diu trenta ximpleries i encara triomfa, per la seva barba o per l'orgull de les seves suposades capacitats...

.

I en un context on a França encara existia la caça de bruxes, la pensadora escriu:

.

Estrictament parlant, l'ésser humà no és, d'altra banda, ni masculí ni femení: els sexes distints no estan aquí per establir i assenyalar una diferència, sinó que serveixen només per a la reproducció. L'única característica essencial rau en l'ànima dotada d'intel·ligència. I si se'm permet de passada fer un petit acudit, aleshores no deixaria de ser escaient aquí aquell comentari punyent que diu: no hi ha res que s'assembli més a un gat a l'ampit d'una finestra que una gata. L'ésser humà va ser creat no sols com a home, sinó també com a dona. Homes i dones són una mateixa cosa. Si l'home és més que la dona, llavors de la mateixa manera, la dona és més que l'home.

.

Marie Le Jars de Gournay, Sobre la igualtat d'homes i dones

.

Ingeborg Gleichauf, Vull comprendre, Història de dones filòsofes, Editorial La Desclosa, primera edició: Barcelona, abril de 2005

.

Bettine von Arnim (1785-1859)

En el llibre Vull comprendre, Història de dones filòsofes, Ingeborg Gleichauf parla de la pensadora alemanya Bettine von Arnim (1785-1859) i explica que "li agradava de remarcar la seva manca d'intel·lectualisme: N'estic contenta, així no necessito heure-me-les amb idees inaccessibles (...) L'intel·lecte cobreix tot alò que s'ha d'aprendre amb una capa de boira que no ens deixa veure la veritat." L'intel·lectualisme i l'estudi dels clàssics són, per a Bettina von Arnim, propis de l'esperit filisteu que utilitza la raó com una eina simplement utilitària.

.

La recerca de la llibertat ha de ser individual. La pensadora posa la religió en suspens, schwebereligion. Segons la filòsofa, "el movifment és el principi bàsic de tota vida; s'han d'imaginar possibilitats, la mirada s'ha de dirigir al futur. No hi ha una base fixa i invariable sobre la qual pugui descansar tot. Per a Bettine von Arnim només és etern l'esdevenir.

.

Defensora d'una monarquia constitucional en la qual el rei ha de ser revolucionari, va defensar la creació d'un "Ministeri dels pobres" i "en el seu Königsbuch ('Llibre del rei') critica les presons, que qualifica de 'cambres de martiri'. Quan algú es converteix en criminal, no en té la culpa la disposició de l'home al pecat, sinó la malaltissa concepció de valors de la societat."

.

Saber i ser savi són dues coses diferents... Un matemàtic, un historiador, un professor de dret: tot forma part del món dels fòssils, dels filisteus... Ser savi és estar creixent en el terreny saludable de l'esperit, on l'esperit arriba a florir. Allí no necessita retenir res a la memòria, no necessita separar la fantasia de la realitat; la mateixa ànsia de saber em sembla que allí és tan sols com un bes de l'ànima amb l'esperit, un frec de tendresa amb la veritat, i et fan vivificar enèrgicament.

.

Bettine von Arnim, Die Günderrode

.
Ingeborg Gleichauf, Vull comprendre, Història de dones filòsofes, Editorial La Desclosa, primera edició: Barcelona, abril de 2005

.

Embriagueu-vos / Enivrez-Vous (Baudelaire)

.
Cal estar sempre embriac. Tot rau en això: és l'única qüestió.
Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us escrebanta les espatlles i us vincla cap a terra, cal embriagar-se sense treva.

De què però? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.

I si alguna vegada, als graons d'un palau, a l'herba verda d'un fossat,
en la solitud pesarosa de la vostra cambra, us desperteu
amb l'embriaguesa minvada o ja serens del tot, demaneu al vent,
a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot allò que fuig, a tot allò que plora,
a tot allò que es mou, a tot allò que canta, a tot allò que parla, demaneu quina hora és,
i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us respondran:

"Es hora d'embriagar-se!" Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos, embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui.

Charles Baudelaire




Enivrez-Vous


Il faut être toujours ivre,
tout est là ;
c'est l'unique question.
Pour ne pas sentir
l'horrible fardeau du temps
qui brise vos épaules
et vous penche vers la terre,
il faut vous enivrer sans trêve.
Mais de quoi?
De vin, de poésie, ou de vertu à votre guise,
mais enivrez-vous!
Et si quelquefois,
sur les marches d'un palais,
sur l'herbe verte d'un fossé,
dans la solitude morne de votre chambre
vous vous réveillez,
l'ivresse déjà diminuée ou disparue,
demandez au vent,
à la vague,
à l'étoile,
à l'oiseau,
à l'horloge;
à tout ce qui fuit,
à tout ce qui gémit,
à tout ce qui roule,
à tout ce qui chante,
à tout ce qui parle,
demandez quelle heure il est.
Et le vent,
la vague,
l'étoile,
l'oiseau,
l'horloge,
vous répondront:
"Il est l'heure de s'enivrer!
Pour ne pas être les esclaves martyrisés du temps,
enivrez-vous,
enivrez-vous sans cesse!
De vin, de poésie, de vertu, à votre guise."

Charles Baudelaire
.