El Producte

Observo, sobre tot als mitjans de comunicació, que els productes ens envolten pertot arreu. A la televisió se substitueixen moltes paraules que els ciutadans fem servir amb normalitat pel comodí “producte”. I no es tracta que emprin aquest mot impròpiament. Em diuen els amics camperols que els fruits de la terra, els aliments que mengem cada dia, com que són manipulats per l’home són productes. D’acord. Deu ser per això que allò que abans eren aliments frescos ara són productes frescos. Ara, quan vaig al super, no em sé estar de vigilar que tot el que compri siguin productes de qualitat. I quan els tinc a taula, ja no penso en menjar fruita o verdura, sinó en consumir productes que valguin realment la pena. Perquè en la lògica de la nostra societat neoliberal, tardocapitalista, res ja no es menja, res ja no es pren, ja no bevem, fins i tot ja ni comprem. Consumim. Notin que producte i consum van agafats de la maneta.

Fins fa pocs anys, crec que del que oferien els bancs en deien, amb més o menys fortuna, serveis, o alguna cosa per l’estil. Ara hem après que una hipoteca és un producte bancari. Els banquers competeixen, o això diuen, per a garantir el millor producte per als seus clients. Un préstec és un altre producte bancari. Perdonin la meva ignorància i matusseria, però jo em pensava que un préstec era un préstec i deixem-ho estar.

Quan vostè, suposat lector, se’n va anar de viatge a Cancún, avió i hotel tot plegat, creia, en el millor o en el pitjor dels casos (això ho deixo a parer de cadascú), que estava fent turisme, i ignorava tendrament que el que havia acabat de fer era gastar els seus estalvis consumint un producte, o paquet, turístic. Sabem, doncs, que d’un temps ençà les agències de viatges es dediquen a vendre productes.


Més exemples. Aquesta mateixa setmana, en una sèrie de televisió de TV3, Vent del Pla, uns joves van tenir la iniciativa de fundar una revista. Què deien a l’hora de fer-ne propaganda? “Volem fer un producte de qualitat.” Sí, segur, és el que hauríem dit tots. Però n’hi ha que encara dirien: “Volem fer una bona revista.” I amb bona conseqüència, el periodista intrèpid de la colla gastava més saliva parlant dels anunciants que haurien d’aconseguir que del tipus d’articles i la classe de periodisme que li agradaria practicar. Però també és cert que hi ha moltes publicacions setmanals o mensuals (el suplement d’alguns diaris, sense anar més lluny) que tenen més de producte que de revista, precisament per la quantitat d’anuncis que contenen. En aquest cas, potser s’hauria de fer servir la paraula “catàleg”, en comptes de “revista”. Això sí: “catàleg de productes”.

Podríem trobar molts més exemples. Del que es tracta és de fer veure de quina manera el llenguatge econòmic ho va impregnant tot, sense que en molts casos se li pugui retreure error de cap mena. Però és trist constatar l’empobriment lingüístic a mans dels qui tenen la paraula com a eina de treball, en benefici d’un model de societat consumista que ho redueix tot a simple producte.

.

Alfons

.