miércoles, 10 de julio de 2013

Sobre "S'ha acabat el bròquil" de Jaume Barberà (2013)



Llegit d'una tirada. El llibre aclapara per la quantitat d'informació econòmica que no deixa lloc al dubte de si crisi o estafa gobal. Estafa, per si calia recordar-ho. Reafirma la visió que tinc d'Espanya a 10.000 km de distància. Un país que fa llàstima, segrestat per una casta preil·lustrada. (És quelcom que se sol oblidar: malgrat Goya i Jovellanos, Espanya no va fer la il·lustració es miri per on es miri. Collita pròpia, això no apareix al llibre de Barberà.) Un país que sempre anirà a la cua d'Europa si no canvia la seva mentalitat de dalt a baix i aposta per l'educació i la cultura. Inversions a gran termini, però segures. I per això - torna la collita pròpia -, com vinc repetint des de fa ja un parell de lustres, caldria que Espanya resolgués el problema grec del qual sempre ha patit, a saber: atrevir-se a ser el que és, un estat plurinacional. Com que això no passarà mai amb la casta dirigent de polítics i empresaris castellans, aristocratets i neoliberals que la tenen segrestada, des de Catalunya s'imposa la ruptura. Però és que des d'Espanya mateix també s'imposa aquesta ruptura. O Espanya es revoluciona o estarà condemnada per sempre més a la pobresa i a la mediocritat. Etc., etc., etc., ... En fi, no cal dir que abans de llegir "S'ha acabat el bròquil" un servidor ja era dels convençuts. Però és que amb les informacions, les dades, les relacions entre aquestes informacions i aquestes dades, i dos dits de front, se'm fa difícil creure que no s'entenguin i no s'acceptin, almenys, bona part de les tesis que presenta Jaume Barberà en aquest petit llibre. El jet lag m'ha permès passar una nit distreta i educativa. Bona tarda.