Sobre "S'ha acabat el bròquil" de Jaume Barberà (2013)

Llegit d'una tirada. El llibre aclapara per la quantitat d'informació econòmica que no deixa lloc al dubte de si crisi o estafa gobal. Estafa, per si calia recordar-ho. Reafirma la visió que tinc d'Espanya a 10.000 km de distància. Un país que fa llàstima, segrestat per una casta preil·lustrada. (És quelcom que se sol oblidar: malgrat Goya i Jovellanos, Espanya no va fer la il·lustració es miri per on es miri. Collita pròpia, això no apareix al llibre de Barberà.) Un país que sempre anirà a la cua d'Europa si no canvia la seva mentalitat de dalt a baix i aposta per l'educació i la cultura. Inversions a gran termini, però segures. I per això - torna la collita pròpia -, com vinc repetint des de fa ja un parell de lustres, caldria que Espanya resolgués el problema grec del qual sempre ha patit, a saber: atrevir-se a ser el que és, un estat plurinacional. Com que això no passarà mai amb la casta dirigent de polítics i empresaris castellans, aristocratets i neoliberals que la tenen segrestada, des de Catalunya s'imposa la ruptura. Però és que des d'Espanya mateix també s'imposa aquesta ruptura. O Espanya es revoluciona o estarà condemnada per sempre més a la pobresa i a la mediocritat. Etc., etc., etc., ... En fi, no cal dir que abans de llegir "S'ha acabat el bròquil" un servidor ja era dels convençuts. Però és que amb les informacions, les dades, les relacions entre aquestes informacions i aquestes dades, i dos dits de front, se'm fa difícil creure que no s'entenguin i no s'acceptin, almenys, bona part de les tesis que presenta Jaume Barberà en aquest petit llibre. El jet lag m'ha permès passar una nit distreta i educativa. Bona tarda.