Sobre "S'ha acabat el bròquil" de Jaume Barberà (2013)

Llegit d'una tirada. El llibre aclapara per la quantitat d'informació econòmica que no deixa lloc al dubte de si crisi o estafa gobal. Estafa, per si calia recordar-ho. Reafirma la visió que tinc d'Espanya a 10.000 km de distància. Un país que fa llàstima, segrestat per una casta preil·lustrada. (És quelcom que se sol oblidar: malgrat Goya i Jovellanos, Espanya no va fer la il·lustració es miri per on es miri. Collita pròpia, això no apareix al llibre de Barberà.) Un país que sempre anirà a la cua d'Europa si no canvia la seva mentalitat de dalt a baix i aposta per l'educació i la cultura. Inversions a gran termini, però segures. I per això - torna la collita pròpia -, com vinc repetint des de fa ja un parell de lustres, caldria que Espanya resolgués el problema grec del qual sempre ha patit, a saber: atrevir-se a ser el que és, un estat plurinacional. Com que això no passarà mai amb la casta dirigent de polítics i empresaris castellans, aristocratets i neoliberals que la tenen segrestada, des de Catalunya s'imposa la ruptura. Però és que des d'Espanya mateix també s'imposa aquesta ruptura. O Espanya es revoluciona o estarà condemnada per sempre més a la pobresa i a la mediocritat. Etc., etc., etc., ... En fi, no cal dir que abans de llegir "S'ha acabat el bròquil" un servidor ja era dels convençuts. Però és que amb les informacions, les dades, les relacions entre aquestes informacions i aquestes dades, i dos dits de front, se'm fa difícil creure que no s'entenguin i no s'acceptin, almenys, bona part de les tesis que presenta Jaume Barberà en aquest petit llibre. El jet lag m'ha permès passar una nit distreta i educativa. Bona tarda.

Filòsofs i/o xarlatans (Leszek Kolakowski)

“A modern philosopher who has never once suspected himself of being a charlatan must be such a shallow mind that his work is probably not worth Reading.” (Leszek Kolakowski, ‘Metaphysical Horror’)

 “Un filòsof modern que mai no hagi experimentat la sensació de ser un xarlatà és tan superficial que probablement la seva obra no val la pena de ser llegida.” (Català)

"Um filósofo moderno que nunca experimentou a sensação de ser um charlatão é tão superficial que sua obra provavelmente não merece ser lida." (Português)

As liberdades de Hannah Arendt e Isaiah Berlin (Alfons C Salellas Bosch)

Ler artigo AS LIBERDADES DE HANNAH ARENDT E ISAIAH BERLIN

Getting Isaiah Berlin Wrong (Aileen Kelly, NYRB)

The New York Review of Books

Getting Isaiah Berlin Wrong

Aileen Kelly       

Review of Isaiah Berlin: The Journey of a Jewish Liberal

by Arie M. Dubnov                                         

Cecil Beaton Studio Archive/Sotheby’s London

Isaiah Berlin, 1955

A marvelous raconteur famed for his opulent intellect and brilliant wit, Isaiah Berlin could easily give the impression of being an intellectual dilettante. He often endorsed such criticism self-mockingly; asked by his biographer about the source of his serene well-being, he replied that he was happy because he was superficial. In a letter to a close friend he presents a very different self-image:

The only truth which I have ever found out for myself is, I think, this one: of the unavoidability of conflicting ends…. The contrast between my cheerful and feckless façade, and unquiet constant perturbations and apprehension within, is too odd.

This truth became the basis of a liberalism deviating sharply from the Anglo-American tradition. What the philosopher John Gray has termed Berlin’s “tragic liberalism” inspired his seminal Four Essays on Liberty, directed against the faith (common to liberal and radical doctrines founded on European Enlightenment optimism) that all rational goals can ultimately be harmonized. To this monistic vision he opposed the notion of value pluralism: the necessity of difficult choices between ultimate ends equally good but incommensurable and often irreconcilable.

Writing in 1994, Gray argued that the full originality and subversiveness of this view had yet to be appreciated. The process continues even sixteen years after Berlin’s death...

Getting Isaiah Berlin Wrong