“Entre
la lentitud i la memoria, entre la velocitat i l’oblit, hi ha un lligam secret.
Evoquem una situació increïblement banal: un home camina pel carrer. De sobte,
vol recordar alguna cosa, però se n’hi escapa el record. En aquest moment,
maquinalment, alenteix el pas. En canvi, algú que mira d’oblidar un incident
penós que acaba de viure accelera, sense adonar-se’n, la marxa del seu pas com
si es volgués allunyar de pressa del que es troba, en el temps, encara massa a
prop d’ell.
En
la matemática existencial, aquesta experiència pren la forma de dues equacions
elementals: el grau de la lentitud és directament proporcional a la intensitat
de la memòria; el grau de la velocitat és directament proporcional a la intensitat de l’oblit.” (45)
“D’aquesta
equació se’n poden deduir diversos corol·laris, per exemple aquest: la nostra época
s’entrega al dimoni de la velocitat i és per aquesta raó que s’oblida tan fàcilment
d’ella mateixa. Jo, però, m’estimo més invertir aquesta afirmació i dir: la
nostra época està obsessionada pel desig d’oblit i és a fi d’omplir aquest
desig que s’entrega al dimoni de la velocitat; accelera el pas perquè ens vol
fer comprendre que ja no desitja que es recordin d’ella; que se sent cansada d’ella
mateixa; fastiguejada d’ella mateixa; que vol bufar la petita flama tremolosa
de la memoria.” (141)
